EL MAS VELL DE LA GARROFERA (MARINES), LLOC ON VA MORIR LA REINA GERMANA DE FOIX, REINA VIUDA DE FERRAN II D’ARAGÓ EL CATÓLIC I MULLER DEL DUC DE CALABRIA.

Texto: Ferran Zurriaga i Agustí

Retrato de Germana de Foix pintado por Antonio Bisquert (s. XVII)

Sempre havem llegit en els tractats de la història que la reina Germana de Foix, havia mort a la vila de Llíria, alguns cronistes més aproximats a les fonts i als documents parlen del mas de la Garrofera, que diuen està en el terme de Llíria i altres com- Josep Martí Ferrando (1) - fins ens diran que en el mas de la Garrofera que actualment està dins dels terrenys de la caserna militar de Marines-, però mai reconeixen que aquest mas existent al terme de Marines, ha format part sempre de la baronia i després comtat de la Vall d'Olocau i mai ha estat terme de Llíria.

Germana de Foix (1488-1536), reina de la Corona d’Aragó i vescomtessa de Castellbò. Filla de Joan de Foix i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França, va ser educada al palau reial de Paris. Segona esposa de Ferran II el Catòlic amb el qual es va casar el 1506. Vingué a València el 1507, acompanyada del rei Ferran, procedent de Nàpols. Vídua del rei Ferran el 1516, el 1519, fou casada de nou a Barcelona amb Joan de Brandenburg-Anxbach. El 1523, nomenada lloctinents o virreina de València, porta endavant la repressió dels agermanats vençuts. Vídua de nou el 1525, és casa per tercera vegada amb Ferran d’Aragó, duc de Calabria, fill hereu del destronat rei de Nàpols, Ferran II. El matrimoni establert a València, habitava al palau Reial, que aleshores esdevingué una petita però sumptuosa cort que aglutina la vida dels nobles i personatges valencians fins la mort del duc el 1550.

La mort de la Virreina va ocórrer el 15 d’octubre 1536, estant segons alguns documents en una casa del camp de Llíria. Probablement els que van escriure sobre la mort de la Virreina, van simplificar dient morta “ a Llíria”, per ser una vila reial mes coneguda i no un llogaret morisc desconegut com la Garrofera, un lloc poc significatiu per a la categoria dels personatges. Però, sempre anotaran que era un lloc de caça i alguns inclòs parlaran d'un pavelló de caça, propietat del duc de Calabria.

Els historiadors que han aprofundit en la vida de la reina Germana, tracten d'identificar-lo entre altres propietats del terme actual de Llíria, però no apareix la Garrofera, aleshores, alguns han cregut que era el mas de l'Espinar que va ser propietat del jerònims, la mateixa ordre que els virreis van escollir per ocupar el monestir que van manar edificar de Sant Miquel i els Reis, a l'Horta de València. Tant creguts estaven de que era l'actual Espinar, que el mateix propietari del mas, el marqués de Pescara, manà col·locar una làpida que recordarà la mort de la reina en aquell lloc. Però, després es van adonar, que aquell mas havia estat fundat el 1752, per un comerciant de València, anomenat Vázquez i que el 21 d'agost de 1788, fon adquirit pels jerònims, i per les dades de la seua fundació estava descartada la mort allí de la virreina.

El cronista de Llíria, José Durán, davant d’aquest fet, busca un altra explicació sense cap aportació documental i llança la hipòtesi de ser el mas de la Casa de Camp, propietat de la Cartoixa de Portaceli : Se ha dicho equivocadamente por alguien que la reina Doña Germana de Foix, mujer que fue de D. Fernando el Católico, falleció en la masia del Espinar. Es cierto – sin ninguna duda (!) – que la virreina de Valencia falleció en Liria el 15 de octubre de 1536. Así lo testifica su propio esposo el Duque de Calabria en carta dirigida a la Emperatriz de España y las actas del Ayuntamiento de Valencia. Pero mal pudo fallecer en el Espinar siendo así que la masia fue fundada dos siglos luego de su muerte.

¿Dónde, pues, falleció la reina Germana? Por simple conjentura nos atrevemos a aventurar la opinión que fue en la Casa de Campo, propiedad de la austera Cartuja de Portaceli. Todo queda , pues, reducido a un simple trueque o cambio de masadas.(2)

Estudiant el llibre anomenat el Rebus Monasterii Porta-Coeli i altres treball dels cronistes de la Cartoixa, i mirant les anotacions corresponents no trobem cap indicació sobre la mort de la virreina, cosa molt estranya ja que el cartoixos, no obliden d'indicar els successos que en el seu Priorat passen, estic segur que d’haver estat a la Casa de Camp, els cartoixos ho hagueren fet saber molt bé en el llibre, per tant oblidem-nos d'aquesta hipòtesi.

Masía de La Garrofera en los años 60

Però, tornem sobre la nostra Garrofera, la del mas del terme de Marines. Les seues terres figurem sempre dins del llegat del terme d' hisn al-Uqab o castell d'Olocau i després dit del Real de Vilaragut, com un llogaret o alqueria musulmana que va passar a ser de la família dels Vilaragut a partir de 1368. En el moment de la mort de la Virreina, la Vall segueix habitada pels moriscs, Gaspar i Alonso Maçot que hi figuren en el cens del lloc de Marines de 1568 i l'alqueria o mas, era propietat d'Alonso I de Vilaragut i Vives-Boïl, VII baró de la Vall d'Olocau.

L’amistat del duc de Calabria amb els Vilaragut tenia l’antecedents. Antoni de Vilaragut i Pardo de la Casta, I senyor de Marines, es va criar a Nàpols en temps d'Alfons V el Màgnanim , i va servir després al rei Ferran II de Nàpols, pare del Calabria. Però, serà concretament l'amic i acompanyant del duc en tota aquesta època virreinal, un nebot del Senyor de Marines - Alonso I de Vilaragut i Vives-Boïl, VII Baró d’Olocau - i el seu fill Bernat Joan de Vilaragut i Sánchez-Dalmau, en el temps en que fan estada els personatges virreials a la Garrofera.

El baró Alonso i el seu fill Bernat Joan, eren grans aficionats a "l'art de la caça" pràctica que realitzaven als boscos de la Vall d'Olocau i convidarien a participar d'elles al Virrei. Venint de València, l'accés a la Garrofera era molt més fàcil que entrar a la Vall i també la proximitat a Llíria, convertiria el mas en el lloc ideal de caça d'aquells personatges i això va ser al llarg d'aquells anys. El primer estudiós de la cort virregnal de la reina Germana, que situa clarament la Garrofera al terme de Marines es Josep Martí Ferrando, en la revista Estudis nº 26, però no ens diu en cap moment de quina informació parteix per confirmar dita ubicació, però el text és molt concret:

La Garrofera, pabellon de caza era otro de los escenarios de la corte. La literatura de la època es parca en descripciones y nos dice que era en Llíria. Efectivamente, allí en una masia denominada La Garrofera y cuyos restos aún subsisten en lo que es, o era, Centro de Instrucción de Reclutas de Marines, tenia el duque de Calabria su finca de recreo destinada, fundamentalmente, a la caza (1). Una finca de la que se enorgulleria, pues consideraba que la habia hecho crecer " a fuerza de brazos" . La posesión de esta finca le llevó a tener grandes disensiones con el duque de Segorbe (3)

Bé, si per una part situa clarament on està la Garrofera, desconeix totalment que la masia mai va pertànyer al terme de Llíria, sinó que la propietat d'aquell lloc està documentada dins de les alqueries que pertanyien al terme del castell dit d'Olocau o del Real. Un escorcoll a l'arxiu Comtal d'Olocau, ens mostra llistes de pagaments i referències als moriscs que paguen les rendes d'aquell lloc i cap informació de que fos propietat de duc, a no ser que hagués estat llogada al Virrei, però sobre aquest aspecte tampoc existeig en l'arxiu comtal cap indicació. També considere mancada de lògica que la propietat d'aquesta finca tingués conflictes amb el ducat de Sogorb, ja que no hi ha cap relació o frontera amb aquell . Els límits de la Garrofera eren i són amb Altura i Llíria, i aquella pertanyia a la cartoixa de Vall de Crist, de la qual cosa si que hi ha mostres i referències als arxius. Com per exemple l'entrada dels ramats de la Cartoixa de Vall de Crist a beure al barranc de la Garrofera.

L'amistat d' Alonso de Vilaragut i el duc de Calabria es fàcil de demostrar, documentalment, el Dietari de Jeroni Soria, quan parla de la mort del Virrei, el 1550, al descriure l’exposició del cadàver a la sala gran del Palau Reial de València diu : entorn del dit llit los seus patges e cavallers ab gramalles e capirons; e dos de aquells ventan lo tot temps, descansant a cahu e apres altre, entre altres don Alonso Vilaragut, senyor de Alocau, e don Pedro Pardo de la Casta.

El mateix baró d’Olocau, Alonso II de Vilaragut havia estat un dels testimonis alhora de redactar el Duc de Calabria el seu testament: Don Ferran d’Aragó disposa el seu testament amb codicil el 25 d’octubre de 1550 davant el notari Sebastià Camacho i els testimonis de D. Pere Pardo de la Casta, don Anfós de Vilaragut i mossen Joan Jeroni Escrivà de Romani Mestre Racional...(4)

La qual cosa era una prova més de l'amistat que unia a aquells personatges.

La nostra hipòtesis sobre la mort de la reina Germana al mas de la Garrofera, la verem veure més confirmada quan trobarem un inventari de les coses existents a la Casa de la Senyoria d’Olocau, fet el 1574 - inventari es fa amb motiu de la mort de Bernat Joan de Vilaragut, VIII baró de la Vall i fill d'Alonso- en ell s'anomenen una sèrie d’objectes relacionats amb la caça (xarxes, cordes i ceps ) i que especifica que són del temps del Duc de Calabria, es a dir del temps en el qual el duc feia estada per aquestes terres i diu el document:

Ítem. Un cofre gran llandat molt vell ple de cordes de açot pera paranses de pernos que es del temps del Exm. Duch de Calabria e així mateix y havia en dit cofre tres telecons ab moltes astes molt vell y prim y que no mostren poder aprofitar pera a res.(5)

L’afecció a la caça del Duc, seria la causa d’aquell viatge de la família virreinal en l'octubre de 1536. Coincideix en el temps en que en aquestes contrades fan l’entrada els tords (Tordus philomelus). La tradicional caça del tord al parany, les paranses de pernos, que ens diu el document, es una prova de que el duc estava en aquelles terres al mes d’octubre i que la virreina també l’acompanyava, com ens diuen els cronistes de la cort.

Altre document que ens ve a recordar a la Virreina el trobem al llibre de Cabreus del Comtat d’Olocau de 1755 (7), on s'anomena una partida “Cuevas de la Virreina” en el terme de Marines prop del Pla de l’Albercoquer vora el camí de la masia de la Garrofera. ¿ No serà aquesta Virreina, altra que la Germana de Foix ? El fet es que no podem reconèixer per aquestes terres moltes altres virreines. ¿ Quí no diu que malalta a la Garrofera, la van traslladar cap a Llíria i trobaria la mort en aquest lloc? L'administrador de la senyoria recordaria el fet i l'anotaria en el registre de les partides del comtat. El cas és que en el segle XVIII, encara era present aquell record en la toponímia corresponent a les partides del terme de Marines, després ja no l'havem trobat entre els topònims actuals .

Fachada de la Masía de La Garrofera. Libro Marines. Geografía, historia y patrimonio

Finalment trobem que també el mas de la Garrofera guanya importància en la estada de la cort virreinal de Calabria amb la seua presencia com a lloc on es desenvolupa l'acció narrativa en la primare part del llibre El Cortesano de Lluís Milà, especialment en el fragment de la Jornada I, el de la "caza de monte" que segons - Vicent Josep Escarti i Antoni Tordera- "culmina en una caçera de porcs (l'aparent ferocitat dels quals ens fa pensar en el porc senglar) i de cérvols. L'acció transcorre suposadament a la comarca de Llíria, a la finca reial de la Garrofera, de la qual apenes hi han dades, tret del fet que en aquesta residència de Llíria va morir la reina Germana el 15 d'octubre de 1536. A més , per tal de reforçar la versemblança de la ubicació la Jornada acaba amb tots els participants tornant a cavall " hasta llegar a Valencia". (6)

El Cortesano, llibre editat el 1561, per bé que reflectint l'ambient de 1535 ens mostra que l'autor havia estat en el mas i que la narració, mostra noms, costums i elements rurals que ens aproximen al paisatge d'aquelles contrades de les estribacions de les muntanyes de Portaceli, ara mes coneguda com Serra Calderona.

Totes aquestes aportacions crec que ens permeten assegurar clarament que el mas de la Garrofera, que anomenen els cronistes de la mort de Germana de Foix, no es altre que el existent al terme de Marines (Camp de Túria), i que segons els lligalls històric del territori sempre ha format part de la baronia i comtat d'Olocau.

NOTAS

(1) (3) Martí Ferrando, Josep: La corte virreinal en el reinado del Emperador. Revista Estudis. Revista de historia moderna. València nº 26. Año 2000 (Ejemplar dedicado a Carlos V), pag 95-112)

(2) Duràn i Martínez, José: Las masadas del Campo de Liria. Programa oficial de festejos en honor de San Miguel. Año 1961.

(4) Dietari de Jeroni Soria. Acción Bibliografica Valenciana

(5) Arxiu Comtal d'Olocau (ACO) . Carpeta A, Armari 2. 1561.

(6) Lluís del Milà.Vicent Josep Escartí i Antoni Tordera. València 2001

(7) "Quitamientos, cabrebes y estableciemientos del Condado de Olocau, año 1755,". (ACO). Letra G. Carpeta 71. A